jueves, 4 de julio de 2024

Tus versos en su justa palabra

 

 A Miquel Martí i Pol


Cuando los tiempos eran,
sequedad y esperanza...
deambulábamos entre grises
esperpentos y sucios aceros
de espadas triunfantes,
que acribillaron 
de rancias necedades,
la luz de nuestra infancia,
castigada por lapidados
verbos e ideas, enfangados
en lo brutal de aquel tiempo.

Nos afirmábamos al futuro
a golpes de frío insomne,
parapetando el miedo
ante la lujuria sin frases.

Entre tanto desasosiego,
los mitos y soluciones
eran:
El pan, la sal
y el agua de riego
para la yunta armoniosa,
reparadora de trigos
y artificios de cada día...
 

Rebrotó precisa la constancia
de momentos liberados,
frente a la parodia mediocre,
y allí estaba tu luz, Miquel,
armonizando ideas
en la entereza lírica
de tus versos en su justa palabra.


 JDC. Año1991



...Amb els poemes d'El poble i La fàbrica, Martí i Pol s'inclou de ple en el corrent que s'ha anomenat del realisme històric en tant que hi tradueix un món -el de la gent amb qui conviu- que coneix bé i des de dins i que descriu per mitjà de procediments tan realistes com l'inventari o la crònica. Els obrers que van a la feina cada dia, a la fàbrica o enfilant-se per les bastides, les dones que fan la feina de casa, els jubilats, són els protagonistes d'aquests poemes, els seus "herois", perquè el poeta els eleva a aquesta categoria en considerar la seva feina, la seva vida, com una autèntica gesta gairebé èpica. El contrast entre la descripció de la vida de l'obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament humà, d'una gran tendresa, amb què el poeta es refereix a les persones concretes, a voltes amb noms i cognoms, que formen "la seva gent", és una de les característiques més originals d'aquesta poesia. El poeta, en fi, se sent compromès amb la gent del seu poble i la seva fàbrica i, per extensió, amb la classe social de la qual formen part, fins a posar la seva veu i el seu gest -discurs i acció- al seu servei: "D'ells vull parlar, en parlar de la gent d'ara. / D'ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo."...

https://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-marti-i-pol/detall

No hay comentarios:

Publicar un comentario